Emocions estel·lars

Ben poques coses desperten tant la curiositat humana com els espectacles celestes que de tant en tant ens regala la natura i que, precisament per això, perquè les emocions que emanen del cel ens reconnecten de manera immediata amb els nostres orígens còsmics, com a éssers conscients de l’univers no podem deixar passar les oportunitats que l’astronomia ens posa a l’abast de la mà.

I aquesta setmana ha estat molt intensa en emocions, doncs el Sol ens ha regalat diversos espectacles, potser els més grandiosos dels què podem gaudir.

Efectivament, per començar, el dia 17 de març el Sol va enviar-nos una fabulosa tempesta electromagnètica, de classe G4, la més intensa d’aquest cicle solar. I ja sabeu que quan això passa el cel s’excita i les aurores polars poden ser espectaculars.

I nosaltres hem estat molt afortunats, doncs en aquests dies plens de màgia ambiental, els nostres companys desplaçats a Islàndia per a caçar aurores boreals han pogut gaudir com mai de la connexió dels nostres esperits amb el cel. Sí, han estat sorpresos per la tempesta solar que us he comentat i han tingut la millor experiència en anys de viatges arreu del món perseguint aurores! Un magnífic premi per al veritable cos expedicionari de l’astronomia catalana! Un grup d’astrònoms d'Astrogirona, Astrobanyoles i Astrofels, incansables, ens apropa el cel des de qualsevol indret, per remot que sigui!

La nit del 17 al 18 de març el seu cel va esclatar en llum, color i màgia. Davant d’aquesta magnificència, no és estrany que el poble inuit pensi que les aurores són els esperits dels seus avantpassats, no és en va que la contemplació d’aquest ball electromagnètic ens apropa a la transcendència...

I de fet, en aquesta darrera foto podeu jugar amb la pareidòlia i intentar veure el veritable rostre de l’aurora...

Aquests fotografies estan preses a uns 7 kilòmetres del volcà islandès Eyjafjallajökull, cortesia de Josep Maria Petit Prats i José Manuel Sánchez Bosch, astrònoms d’Astrogirona.

I no menys transcendent resulta la contemplació d’un eclipsi de Sol. El dia 20 de març vam tenir un eclipsi de Sol molt especial, equinoccial. Des de d’Astrogirona vam organitzar una observació pública que, malgrat quedar frustrada pels núvols densos que ens van impedir observar l’eclipsi i que amenaçaven pluja, va ser tot un èxit de participació, més d’un centenar de persones van passar per l’Observatori Can Roig, on van poder seguir l’eclipsi total en directe des de les illes Svalbarb i gaudir d’un magnífic ambient. També vam comptar amb la presència de diversos mitjans de comunicació, que es van fer ressò de la nostra activitat.

Des de Llagostera no vam poder observar l’eclipsi directament, però sí que vam poder observar l’eclipsi d’una manera diferent!

Amb les fonts solars autònomes que equipen el Mas Roig II, que permeten el funcionament de totes les seves instal·lacions desconnectades de la xarxa elèctrica, hem mesurat la caiguda de la irradiació solar durant l'eclipsi! És la línia blava (zona verda) que apareix a la gràfica, observeu com comença la davallada quan comença l'eclipsi (09.12) i toca fons en el moment de màxim enfosquiment (10.18)! Just després, la intensitat de la irradiació solar comença la remuntada cap als valors habituals.

En l’eix X de la gràfica tenim les hores, noteu com a la nit no enregistrem activitat solar, i en l’eix Y tenim els watts, com a unitat de potència. La línia groga (a dalt) és el consum de les instal·lacions (electrodomèstics, etc.), i la negra (inferior), és la despesa de l’energia emmagatzemada consumida per les instal·lacions en dies núvols (com el dia que ens ocupa, 20 de març). La gràfica enregistra la radiació solar corresponent a la longitud d’ona d’entre 0.4 i 0.7 nanòmetres, la porció de radiació solar que pot ser convertida en treball.

Les instal·lacions d’energia solar del Mas Roig II, Centre d’Interpretació de la Sostenibilitat, són pioneres i estan gestionades i operades pel Dr. Francesc Sureda Alsina, també astrònom d’Astrogirona.

Així que tot i estar núvol, i no poder observar la llum de Sol, sí que vam poder mesurar la disminució de la irradiació solar sobre el nostre planeta durant l’eclipsi. Els núvols no impedeixen l’arribada d’aquesta irradiació (i per això ens bronzegem a l’estiu encara que estigui núvol!), però la Lluna sí! Així que estem molt contents d’haver pogut captat l’eclipsi en una longitud d’ona diferent a la de la llum visible, l’habitual.

Però a Gualba, el nostre company, Albert Sánchez Caso, va tenir més sort i sí que va poder observar i fotografiar l’eclipsi, aquí en teniu una mostra.

A la Llagostera ennuvolada ens vam haver de conformar amb seguir l’eclipsi des d’Svalbard, i també va ser molt emocionant, tots vam esclatar en aplaudiments quan, de sobte, va aparèixer la corona solar!

I el nostre cos expedicionari? Van tenir sort ells a Islàndia? La resposta és sí! Van desplegar el camp d’observació a prop de la magnífica cascada d’Skógafoss i van poder gaudir de l’eclipsi, que allà no va ser total, va arribar al 99%! Moltes felicitats companys, per l’èxit de l’expedició a l’eclipsi i les aurores 2015!

Us podeu descarregar la seqüència de l'eclipsi a Islàndia des d'aquí.

I acabem donant les gràcies a totes les persones que fan possible apropar l’astronomia a tothom, i al públic que sempre ens acompanya en aquests moments d’emocions còsmiques. Sense ells res no tindria sentit, les emocions, i el coneixement, no tenen sentit si no podem compartir-les!

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de les activitats d'Astrogirona, entre ells:

Connexió amb el cos expedicionari a Islàndia a TV3, Els Matins, minut 19.

Entrevista a Rafael Balaguer, a Catalunya Ràdio.

Les fotografies que apareixen en aquest article són de Josep Maria Petit Prats, José Manuel Sánchez Bosch, Santi Gifre, Marc Bayé Saltó, Albert Sánchez Caso, Jèssica Lleonart García i Rafael Balaguer Rosa, d'Astrogirona.