Breu crònica d'un breu eclipsi

L’eclipsi parcial del dia 3 de novembre a Catalunya va estar a punt de ser total. I no per causes astronòmiques, que aquestes són bastant immutables, sinó per causes meteorològiques. I és que els núvols es van estendre ràpidament des del nord i van fer perillar en molts moments la viabilitat de l’observació de l’eclipsi des de Llagostera.

L’Associació Astronòmica de Girona va organitzar una jornada de portes obertes a l’Observatori Can Roig per tal de facilitar al públic gaudir d’un eclipsi poc espectacular aquí, però que seria total a l’Àfrica, a on connectaríem en directe via Internet per tal de poder observar la magnificència d’un eclipsi total de Sol, un dels espectacles més grans i emocionants que ens regala la natura. Així que dit i fet!, una seixantena de persones es van aplegar al nostre observatori tot desafiant als núvols! Moltes gràcies des d’aquí a tots els assistents!

Mentre esperàvem la primera connexió amb els astrònoms del Projecte Glòria, desplaçats al llac Turkana, a Kenya, bressol de la humanitat, el Sr. Carles Puncernau, astrònom d’Astrobanyoles, va exposar en una amena ponència com funcionen els eclipsis i la seva experiència caçant els totals. Ja n’ha pogut observar 3: 2006 Líbia, 2008 Sibèria i 2010 Illa de Pasqua.

Cap a la una del migdia vam connectar en directe amb el llac Turkana, i tothom allà estava entusiasmat, la meteorologia allí de moment acompanyava i el camp d’observació lluïa impecable, amb la bateria de càmeres i telescopis ben a punt. Val a dir que resulta emocionant i divertit poder viure en directe aquestes experiències a milers de quilòmetres de distància gairebé tal i com si estiguéssim allà. Els astrònoms ens van informar que la propera connexió seria cap a les 15:20 (hora catalana) per oferir la totalitat de l’eclipsi, que allà duraria uns 15 segons només. Optimisme i emoció per anar fent boca del que ens tocaria observar a nosaltres en uns 30 minuts, doncs cap a dos quarts de dues la Lluna ja començava a mossegar el Sol des de la nostra posició!

Amb el Sol flirtejant amb els núvols, emoció i corredisses de tothom! Vam poder repartir ulleres especials per observar el Sol a tothom que en va voler per intentar veure l’eclipsi directament. Va ser molt bonic sentir als nens especialment: “ooooh!, falta una miquetona de Sol”, deia algun en nom de tots!

I clar, ningú es va voler perdre la visió de l’eclipsi amb el telescopi, on la visió era magnífica, amb el permís dels núvols omnipresents que, de tota manera, van ser força magnànims doncs tothom va poder observar el Sol amb el telescopi en un moment o altre amb la Lluna fent de les seves.

També vam poder captar algunes fotografies per al record d’aquest eclipsi parcial, amb les càmeres fotogràfiques també equipades amb filtres solars que mostraven alguns grups de taques a la fotosfera solar.

I un cop acabat l’eclipsi per a nosaltres ja només quedava tornar a connectar amb Kenya per tal de gaudir de la totalitat. Els més fanàtics ens vam quedar a dinar a l’observatori fent temps fins a les anhelades 15:20. I va arribar l’hora!

La pantalla mostra de nou el camp d’observació africà, però ara el cel està totalment ennuvolat i amenaçador i alguns dels astrònoms apareixen ara vestits amb impermeables (van passar dels pantalons curts als ponchos!)... I la notícia que ens donen ens deixa glaçats! Acaben de patir una violenta i sobtada tempesta de sorra que, literalment, ha arrasat el camp d’observació! Així que amb prou feines veurien res perquè el cel estava tapat i tampoc no tenien temps de tornar a posar tots els equips en estació! Algú fora de càmera es lamentava: “¡debimos hacer un simulacro por si pasaba esto”!... Desolador!

Així que només quedava en marxa la càmera per a fer la connexió en directe i alguns telescopis i càmeres instal•lats a dins de tendes de campanya, que van permetre captar algunes imatges.

I finalment va arribar la totalitat! Entre núvols, només es va poder apreciar com la llum del dia minvava dràsticament i la foscor dominava la sabana mentre alguns astrònoms saltaven i cridaven portant-se les mans al cap completament emocionats! No és per a menys! Finalment, 15 segons més tard, tornava la llum de cop i s’observava com l’ombra de la Lluna s’allunyava del llac Turkana sabana enllà...

Així que al final ens podem sentir afortunats. Tot i estar al límit de la zona de visibilitat d’aquest eclipsi de Sol, a Llagostera el vam poder gaudir plenament, la meteorologia ens va respectar més que als companys expedicionaris, que van patir algun ensurt i als que els agraïm l’esforç realitzat per mantenir la connexió. També, Catalunya Ràdio va connectar amb nosaltres per informar de l'eclipsi.

Una jornada d’astronomia i emocions intenses que no oblidarem!

Més informació de l'eclipsi aquí.

Fotografies de Jèssica Lleonart i Rafael Balaguer.