Astronomia

Un equip internacional de científics que inclou un astrònom de Princeton ha fet la primera observació directa d'un planeta que orbita una estrella similar al Sol. El descobriment marca la primera descoberta feta amb l'instrument de cacera de planetes més nou del món en el Subaru Telescope, ubicat a Hawaii.

El passat dia 21 d'agost vaig anar al Jardí Botànic Mar i Murtra, de Blanes, a oferir una observació astronòmica en el marc de les Nits d'Astronomia que organitza el Jardí.

Al final de la sessió sempre mostro com es pot fer una fotografia planetària en 30 segons.

En aquesta ocasió però, la sorpresa va ser que, sense aplicar lents de Barlow, ni filtres infrarrojos i amb únicament una captura de 12 segons i 295 frames, van aparèixer els colors diferenciats d'Europa i Ío; a més de certes textures de les respectives superfícies.

Les restes d'un cos còsmic, possiblement un cometa, van impactar a la superfície de Júpiter, a prop del pol sud del planeta, ha comunicat avui el Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la Nacional Aeronautics and Space Administration (NASA).

L'empremta de l'impacte va ser descoberta per un astrònom aficionat i va ser confirmada pel telescopi infraroig de l'agència espacial nord-americana que es troba a la muntanya Mauna Kea (Hawaii), informa el laboratori JPL en un comunicat.

17 de juny, de 2009. El Sol és al final d'un mínim solar de magnitud històrica, i les taques solars han estat enigmàticament escasses durant més de dos anys. Ara, per primera vegada, els físics solars poden entendre per què.

A una conferència de premsa de la Societat Astronòmica Americana avui a Boulder, Colorado, els investigadors anunciaven que un corrent en jet molt profund a dins del Sol està emigrant més lentament que normalment ho fan a través de l'interior de l'estrella, causant la manca actual de taques.

Molt amunt en l’alta atmosfera, al reialme dels meteors i dels núvols noctilluents, una forma estranya i bonica de llamps ballarins dansen al límit de l’espai. Els investigadors els anomenen "sprites"; són vermells, fugaços, i tendeixen a presentar-se en grups. El científic atmosfèric Oscar Van der Velde, de Sant Vicenç de Castellet, fotografiava aquest espècimen el 5 de juny.

El nucli galàctic de la Via Làctia creuant el cel.

William Castleman és l'autor d'aquest impressionant vídeo que utilitza la tècnica de time-lapse o «seqüència de vídeo accelerada» per comprimir en 50 segons tota una nit de fotografies de llarga exposició. El que va fer va ser apuntar al cel nocturn mentre la Via Làctia el creuava en tota la seva esplendor. Pareu atenció especial a partir del segon 25 de la seqüència.

Un equip d'astrònoms francesos ha obtingut una de les imatges en color més nítides mai aconseguida. Es tracta de l'estrella T Leporis, visible al cel tan petita com una casa de dos pisos a la Lluna. La imatge revela l'embolcall molecular esfèric al voltant de l'estrella anciana i va ser presa amb l'Interferòmetre del Very Large Telescope (VLTI) d'ESO, simulant un telescopi virtual d'uns 100 metres de diàmetre.

IMATGES DE LA CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER OBSERVATORI OPERATIU DE L'AGRUPACIÓ D'AFECCIONATS A L'ASTRONOMIA DE GIRONA www.astrogirona.com

Podeu veure les imatges fent click aquí

Per a celebrar aquest 2009 l’Any Internacional de l’Astronomia, l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona no podia haver estat més de sort! Amb motiu de la pluja d’estels dels Persèids està prevista la inauguració del nostre primer observatori operatiu.

Venus es situa al punt més proper a la Terra (0,28144 UA, 42.103.000 km.)

Es produeix la conjunció inferior entre Venus i el Sol, i Venus assolirà la seva fase "nova". Per tant, serà gairebé invisible al telescopi, presentant un aspecte similar al que ens mostra el Sol en un eclipsi anular.

Els planetes interiors (Mercuri i Venus) es troben en conjunció inferior quan passen entre el Sol i la Terra i llavors el planeta es troba a la mínima distància de la Terra i ens presenta el seu major diàmetre i la seva cara no il·luminada.

Per primera vegada un astrònom afeccionat, Antonello Medugno, ha resolt amb el seu telescopi (Meade LX200 GPS de 14") el sistema de Plutó i Caront.

Podeu llegir els detalls (en anglès) sobre la tècnica utilitzada fent click aquí.